Seminari 9: El dol i la resiliència

divendres, 16 de març del 2020

En la classe virtual parlem del dol i de la resiliència.

El dol és el lament davant d'una pèrdua o la possibilitat d'una pèrdua. Aquest concepte engloba altres situacions o experiències que provoquen dolor, no només la mort. El dol té sis etapes:

· Negació i aïllament

Fa referència a respostes com: deixeu-me, és un malson i despertaré, això no pot estar passant-me a mi...

· Ira

Fa referència a respostes com: jo no mereixo això, quina mala pota... 

· Pacte

Fa referència a respostes com: si això passa, faré... Deixaré de...

· Depressió

Fa referència a respostes com: això no té remei. No me'n sortiré. No hi ha res a fer, s'ha acabat...

· Acceptació

Fa referència a respostes com: bé, les coses són com són i no hi ha res a fer.

· Esperança

Fa referència a respostes com: hi haurà temps millors, hi haurà una nova vida...

Dada important: sovint es produeixen retrocessos per després tornar a avançar.

El terme de resiliència està present en diferents àmbits com la psicologia, l'ecologia o la gestió. Segons l'àmbit té una definició diferent però en qualsevol àmbit podem definir-la com la capacitat de retorn a situacions d'equilibri després de patir alteracions. En la gestió, la resiliència vol dir que les persones que treballen en organitzacions han de re-equilibrar-se emocionalment per tal de fer front als problemes derivats del treball i els imprevistos, en canvi, en psicologia podem definir-la com la capacitat de la persona per enfrontar-se acitvament a les seves dificultats i problemes, recuperant l'equilibri emocional. És important esmentar que la resiliència en educació fa referència a la capacitat de l'educand per superar les dificultats, enfortir-se i cercar o adquirir les competències per superar les dificultats. Implica l'acceptació de l'error o el fracàs i l'esperança i confiança de trobar els recursos per anar endavant. És sobreposar-se a les adversitats. En definitiva, la resiliència pot definir-se de diferents maneres però té el mateix significat. 

Segons el metge psiquiatre Luís Rojas Marcos (2010), va establir sis pilars de resiliència:

1. Connexions afectives

Les persones som més capaces de superar l'adversitat si tenim una bona xarxa de relacions afectives, és a dir, gent que ens estima i a qui estimem.

2.  Funcions executives

Són les habilitats cognitives destinades a la presa de decisions, autoregulació del comportament i orientar-lo cap a fites concretes, planificar, executar i avaluar les accions.

3. Centre de control (''locus of control) intern

Es refereix a la sensació que tenim a la mà les regnes del nostre destí, és a dir, pensar que no tenim res a veure amb el que ens passa, que hi ha quelcom o algú que decideix per nosaltres (karma, atzar, sort...). Aquest fet dificulta millorar les nostres circumstàncies. En definitiva, és una actitud per fer front a allò que ens passa. Hem de ser conscients que aquest mètode pot predisposar-nos al victimisme.

4. Autoestima

És l'estat emocional que resulta de la percepció que tenim de nosaltres mateixos. És l'afecte que ens tenim, ens empenta a vèncer l'adversitat i els seus efectes. És essencial l'alimentació en nens adolescents joves i adults una autoestima positiva.

5. Pensaments positius

És una actitud, un estil per enfrontar adversitats, situacions o circumstàncies, és a dir, triar els pensaments i les accions que ens fan sentir bé i ens milloren l'ànim donant-nos força. Posar la mirada en les coses bones que tens, en lloc de posat l'accent en què et falta. 

6. Motius per viure

Vol dir que les persones motivades, amb il·lusions, projectes, coses que valora com importants, superen millor l'adversitat. 

Dada important: la resiliència és la superació final del dol i es nodreix de l'acceptació, l'esperança i l'autoestima.